En diferents articles publicats en aquest
Diari hem parlat sobre com influeixen els estils educatius dels pares i si
podem posar límits als fills i filles adolescents, que em donen peu per parlar sobre la pel·lícula "15 años y un
dia" dirigida per Gracia Querejeta, estrenada als nostres cinemes a
començaments del juny passat i que ha estat seleccionada com a candidata per
representar-nos a la propera edició dels Oscars 2014.
Sense entrar en massa detalls, el protagonista
d'aquesta pel·lícula es un noi que està apunt de fer 15 anys, conflictiu amb
les seves relacions socials i familiars i que acaba de ser expulsat de
l'escola.
Actualment es parla dels fills tirans o també
que tenen "el síndrome de l'emperador", per definir els nens i joves
de diferents edats que tenen poca tolerància a la frustració, poca capacitat
d'espera, volen aconseguir les coses de seguida, són egoistes amb poca o nul·la
empatia, per la qual cosa tenen dificultats per posar-se al lloc de l'altre
persona i experimentar els seus problemes i emocions. Si els fills/es són
adolescents el seu comportament pot traduir-se en conductes d'afrontament amb agressions físiques o verbals vers els
pares, amics o professors. Aquestes conductes, si es donen en alguns moments
puntuals del seu desenvolupament en l'etapa adolescent, no s'hauran de
considerar com a preocupació però si es tradueixen en conductes repetitives,
sense responsabilitzar-se dels seus actes i comportaments que afecten als demés
de forma negativa, haurem de valorar si tenim fills/es tirans.
Com a pares podem pensar que si bé actualment
el nostre estil és més permissiu que en
les últimes generacions, també podem utilitzar l'autoritat i el posar límits als
comportaments negatius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada