Podem posar límits als adolescents

En aquest article ampliarem els motius per el quals es convenient que con a pares i mares posen límits als nostres fills i filles adolescents.

En el desenvolupament de la vida passem de la dependència passiva quan som bebès i nens petits a la independència activa a la fase adulta i a mig camí està l'adolescència. En aquesta etapa hem d'assumir els canvis que es produeixen, acompanyar-los i adaptar-nos a aquests canvis, oferint-los afecte, diàleg i normes de convivencia.

Adolescents estudiant

Orientacions pels pares i mares

- Els pares han d'estar d'acord entre sí a l'hora de fixar les regles i normes, evitant que un pare o mare s'aliï amb un fill contra l'altre pare o mare.

- Els pares necessiten diferenciar el que es important  del que no ho és, ja que no poden existir regles per tot.

- Els límits han de ser clars però raonats, no imposats.

- Les regles i normes han de ser menys restrictives donant-li més llibertat, a mesura que l'adolescent madura i es fa més responsable.

- També ens ajudarà a que no es rebel·li contra les decisions dels pares si deixem que l'adolescent participi en la fixació i possibles conseqüències d'algunes normes o regles.

- Si com dèiem a l'anterior article algunes normes o regles no son negociables, en d'altres hauria d'existir un marge d'acord o de negociació. Per exemple: els càstigs de no poder sortir el proper cap de setmana o quedar-se sense paga, tindran més efecte si s'estableixen abans de la "infracció". Ah! Es important també no amenaçar amb càstigs, si després aquests no es porten a terme.